En castellano
 
 
    Altres Mamífers
    Orenetes
 
    Amfibis
    Rèptils
Biodiversitat Urbana de Barcelona - Altres Aus

Barcelona, ciutat amb molts edificis que poden oferir gran quantitat d'amagatalls i forats per fer niu i envoltada d'espais naturals com el delta del Llobregat o Collserola, posseix una notable biodivesitat avifaunística. Al contrari del que hom pensa, la gran majoria d'espècies que aprofiten les estructures dels nostres edificis per fer niu està protegida (veure el mapa de distribució).

Els falcons (Falco peregrinus) foren reintroduïts en 1999 en el marc d'un projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i dirigit per Thalasia Estudis Ambientals S.L. La primera parella formada gràcies al projecte de reintroducció es va reproduir l'any 2003 a les ximeneies de la tèrmica del Besòs. Actualment hi ha dues parelles reproductores segures al terme de Barcelona. Una tercera, la que feia niu a la torre Macosa de Diagonal Mar, fou molestada durant les inspeccions prèvies a la futura rehabilitació de dita torre i va patir també un intent d'expoli, de resultes de tot plegat, ha deixat de reproduir-se en aquest emplaçament.

Els xoriguers (Falco tinnunuculus) han trobat a la ciutat un ambient propici, donada la seva notable capacitat d'adaptació. En el penya-segat marítim de Montjuïc van haver fins a 20 parelles, una de les colònies més importants d'Europa. D'ençà del desviament del riu Llobregat i l'ampliació del port i l'aeroport, la colònia ha anat minvant fins a esdevenir el xoriguer una espècie testimonial al penya-segat. A la resta de la ciutat, les parelles semblen estar millor adaptades a la disponibilitat tròfica de l'urbs i es mantenen estables.

La gralla (Corvus monedula) és una de les tres espècies que han patit major regressió en els darrers anys a Catalunya. Barcelona té al voltant de 40 parelles reproductores. Les gralles nidifiquen a edificis propers al Zoo, en els arbres del qual cada nit s'ajoca un bon estol, amb pics a l'hivern i a l'agost-setembre. Aquest dormidor és compartit amb bernats pescaires (Ardea cinerea) i altres ardeids, que componen, quant van arribant al capvespre, un espectacle natural imponent.

Finalment mencionar falciots (Apus sp) i ballesters (Apus melba), espècie aquesta que té a Barcelona i conurbació la població més important de Catalunya.

L'Ajuntament de Barcelona amb la col·laboració dels Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, ha impulsat una campanya de suport a aquestes espècies que es reprodueixen en edificis per fer compatibles les rehabilitacions i la seva conservació, fonamental per al correcte funcionament de l'ecosistema urbà.

Com afavorir aquestes espècies a la ciutat

Falcons i xoriguers són rapinyaires que colonitzen perfectament bé els edificis, sempre que hi reuneixin les condicions. Els falcons necessiten tranquil·litat i, com els xoriguers, utilitzen balmes i sortints aixoplugats en edificis alts. Donada la baixa densitat d'aquests predadors és recomanable instal·lar nius artificials preferentment on s'hagi constatat la seva presència, altrament, és probable que els nius acabin essent ocupats per altres espècies. Els nius artificials poden ser caixes de 100 cm d'ample, 50 cm de fons i 50 cm d'alt (una mica més petites per als xoriguers) fets de fusta tractada o fins i tot de material plàstic, amb un llit de petites pedres o grava. Els xoriguers poden criar a jardineres disposades als ampits de les finestres.

Niu artificial instal·lat a la torre Allianz (Barcelona)

Poll de falcó a un niu artificial (Hospitalet de Llobregat)

Les gralles són petits corbs que ocasionalment colonitzen espais urbans, especialment als cascs antics els edificis dels quals solen oferir forats i cambres on aquestes aus hi construeixen els nius. La nova edificació no ofereix cap oportunitat a aquests animals, de forma que si es vol potenciar la seva presència, hom ha de recórrer a la instal·lació de nius artificials. A les obres de rehabilitació d'edificis vells, s'hauria de posar èmfasi en la conservació de les estructures adients i en qualsevol cas, intentar no tancar forats. El problema de conservació més important que té la gralla a les ciutats és la coincidència en les seves dimensions amb els coloms, de forma que qualsevol messura orientada a evitar molèsties ocasionades per aquests nombrosos ocells urbans (col·locació de punxes, electrificació de cornises, tancament de forats) li és també desfavorable. Poden entrar per forats d'un diàmetre de 8 cm o 7 cm o si és rectangular de 6 x 12 cm. Amb aquestes dimensions, l'entrada de coloms és poc probable, per tant, en comptes de tancar forats, es recomana la seva disminució.

Reducció de forats a 7 cm (Carrer Girona 126, Barcelona)

Reducció de forats de ventilació a 8 cm (La Fàbrica del Sol, Barcelona)

El falciot negre és un especialista en fer niu als edificis, de fet, el gruix de les seves poblacions hi cria. Bàsicament ocupen l'interior de cambres de ventilació, fals sostres, mitgeres, tubs de ventilació, entre altres estructures. Entren en aquests espais a través d'escletxes i petits forats. En l'obra nova es poden combinar la construcció o la instal·lació de nius artificials de falciots i altres espècies, mentre que a les rehabilitacions, és important la conservació dels forats de ventilació. Si per molèsties esporàdiques (rarament ocasionen problemes de brutícia o soroll) és necessari tapar forats, es recomana la instal·lació d'un tub de PVC, tancat per un extrem, en el interior de la cambra per tal que l'animal i els seus pollets no s'hi moguin lliurement però puguin criar (els falciots són molt fidels al niu i com les orenetes, hi tornen cada any). Un falciot pot criar en un habitacle de 30 cm d'ample, 15 de fons i 15 d'alt (en el cas d'un tub, de 50 cm x 15 cm de diàmetre). El forat d'entrada pot ser de 5 cm de diàmetre o 4 cm x 6 cm aproximadament, però accepten entrar per forats més grans, com per exemple els que utilitzen ballesters i gralles..

Interior d'una cambra de ventilació i un niu de falciot (Poble Sec, Barcelona)

Forat de la cambra de ventilació anterior (Poble Sec, Barcelona)

Instal·lació d'un tub de PVC on el falciot podrà fer niu (Poble Sec, Barcelona)

Tancament amb reixeta, només es deixa un petit forat (Poble Sec, Barcelona)

El niu ocupat per un falciot negre

Niu artificial de falciot (Plaça d'Espanya, Barcelona)

Els falciots pàl·lids tenen una presència més testimonial. La trobada d'un poll de l'espècie al port de Barcelona a finals del més de juliol de 2014 confirmà la reproducció a la ciutat . Tot i que usualment cria a penya-segats, també ho pot fer a edificacions, com és el cas de la petita colònia establerta a un moll del port.

Poll de falciot pàl·lid trobat al Port de Barcelona

Situació dels nius a una estructura del port de BCN

Els ballesters nidifiquen, normalment, a les mitgeres (pluvials o parets laterals d'alguns edificis). Aquestes estructures solen ser rehabilitades, de forma que usualment es perden els nius. La situació, si no es prenen mesures correctores, com ara la instal·lació de nius artificials o el manteniment d'estructures apropiades, pot fer que en un lapse de temps no gaire llarg i a tenor del ritme de rehabilitacions, l'espècie podria patir problemes de conservació a la ciutat.

Niu per a ballesters (Cristòbal de Moura 224, Barcelona)

Interior niu artificial de Cristòbal de Moura, amb parets rugoses

Gralla Ballester (Xavier Vicient) Xoriguer mascle al niu
Punts de cria de falcons, xoriguers i gralles i colònies de ballester a Barcelona (cliqueu sobre el punt per a més informació) . Les dades procedeixen de cites aportades per Galanthus, Agents Rurals del Barcelonès i Thalassia Estudis Ambientals S.L.
[ratpenats] [orenetes] [eriçons] [llop Sierra Culebra] [espècies i hàbitats d'interès] [restauració hàbitats] [dibuix naturalista]
Inici   Activitats   Notícies   Premsa   Galeria
Galanthus - Crta. de Juià, 46 - 17460 Celrà (Girona)